Vivim en un món que va molt ràpid. Tot ha de ser immediat, eficient, mesurable i, si pot ser, instantani. Resultats ràpids, produccions grans, respostes automàtiques. I potser per això, treballar a Mas Fuertes m’ha fet replantejar moltes coses. Aquí, el temps no és un enemic. És una eina. És part essencial del projecte.
Des del primer dia vaig entendre que a Mas Fuertes no es força res. Ni la terra, ni els processos, ni les persones. Cada decisió es pren pensant a llarg termini: què és el millor per al producte, per al territori i per a l’equip. I això, encara que des de fora pugui semblar més lent, és el que fa que el resultat sigui sòlid, honest i coherent.
Quan parlem de vins, d’oli o de mel, parlem inevitablement de temps. De collites que no es poden avançar. De processos que no es poden accelerar sense perdre qualitat. De moments en què toca esperar, observar i confiar. I aquesta manera de fer m’ha ensenyat que no tot el que creix ràpid és millor, i que moltes vegades el valor real està precisament en el que madura al seu ritme.
Com a responsable de Sales i Marketing, això també influeix en com treballo. No busco vendre ràpid, sinó construir relacions que durin. No forço acords que no encaixen, ni adapto el discurs per agradar a tothom. Prefereixo explicar bé qui som, com treballem i què defensem, encara que això impliqui dir que no a algunes oportunitats. Perquè quan algú connecta amb Mas Fuertes, ho fa de veritat, amb coneixement i respecte pel projecte. He vist com aquesta filosofia es reflecteix en tot: en la manera com es cuiden els camps, en com es parla dins l’equip, en com es prenen les decisions difícils. Aquí el temps serveix per fer millor les coses, no per fer-les més ràpid. I això, en un sector com l’agroalimentari, és gairebé un acte de resistència.
Potser per això els nostres productes no busquen agradar a tothom. Busquen ser fidels al que són. Un oli amb caràcter, un vi amb identitat, una mel que explica el paisatge d’on ve. Productes que no volen córrer, perquè saben on van.
Treballar en un projecte així m’ha fet reconciliar-me amb els processos llargs, amb l’espera, amb la constància. M’ha recordat que construir alguna cosa amb sentit requereix temps, paciència i convicció. I que quan el temps es tracta amb respecte, acaba jugant a favor teu.
A Mas Fuertes no competim per anar més de pressa. Competim per fer-ho millor. I això, al final, és el que deixa empremta.