Hi ha una idea que m’ha acompanyat molt aquest últim any: no tot el que és una oportunitat ho és de veritat. En el món comercial sembla que haguem d’acceptar-ho tot, obrir totes les portes, dir que sí a cada proposta que arriba. Però treballant a Mas Fuertes he après que saber dir “no” també forma part de construir un projecte fort.
I no sempre és fàcil. Dir que no a una comanda gran perquè exigeix abaixar la qualitat. Dir que no a una col·laboració que no respecta els nostres tempos. Dir que no a una proposta atractiva econòmicament però que no encaixa amb els nostres valors. Des de fora pot semblar arriscat. Però des de dins té molt sentit.
Durant molt de temps vaig associar créixer amb volum: més clients, més presència, més facturació. Però he anat entenent que també es pot créixer en coherència, en posicionament i en identitat. Cada vegada que hem decidit no adaptar el producte per fer-lo “més fàcil”, hem reforçat qui som. Cada vegada que hem prioritzat un client que entén el projecte per sobre d’un que només mira el preu, hem consolidat una comunitat més sòlida. Créixer no sempre és expandir-se. A vegades és definir-se.
Reconec que la temptació d’agradar és constant. Quan presentes un producte, vols que entusiasmi. Quan negocies, vols tancar l’acord. Quan proposes una idea, vols que funcioni. Però voler agradar a tothom té un risc: diluir-te. He après que és molt més potent explicar clarament què fem, com ho fem i per què ho fem, encara que això impliqui que no tothom connecti amb nosaltres. De fet, quan algú decideix treballar amb Mas Fuertes sabent exactament qui som, la relació és molt més estable i sincera.
Dir “no” no tanca portes; filtra. No redueix oportunitats; les selecciona. No et fa petit; et fa més definit. I en un mercat on sovint tot sembla flexible, adaptable i negociable, tenir principis clars és gairebé un avantatge competitiu.
Potser no és la manera més ràpida de créixer. Però sí que és la manera més sòlida.
I si alguna cosa he après en aquest camí és que un projecte fort no és el que accepta tot el que arriba. És el que sap exactament què vol ser.