Hi ha llocs que es visiten. I n’hi ha que es degusten. Girona, per a mi, és exactament això: un territori que s’entén millor quan l’assaboreixes amb calma. Després de deu anys vivint fora i d’haver conegut cultures i cuines molt diverses, tornar aquí m’ha fet redescobrir una cosa que sempre havia estat present però que potser no havia mirat amb prou atenció: la força gastronòmica de casa nostra.
Hi ha esdeveniments que omplen pavellons. I n’hi ha que omplen converses, idees i maneres de mirar el sector. Espais amb grans xefs, marques internacionals i tendències que canvien cada temporada. Però el que passa a Girona té una energia diferent. No és només aparador. És comunitat. El Fòrum Gastronòmic no és únicament un punt de trobada per a professionals de la restauració, productors i distribuïdors. És un espai on el territori pren veu. On el petit productor comparteix escenari amb grans noms. On la innovació no oblida l’origen. I això, en un moment en què tot sembla globalitzat i homogeni, és profundament valuós.
Una de les coses que més m’agrada del Fòrum és que el producte local no és secundari. És central. Quan passeges pels estands, no només veus marques; veus històries. Veus projectes familiars, joves emprenedors, cooperatives, elaboradors ecològics que defensen varietats autòctones i maneres de fer que respecten el temps i la terra. Viure el Fòrum des de dins té un significat especial. No és només una oportunitat comercial. És un espai de conversa. De mirar als ulls, d’explicar el perquè del que fem, d’escoltar què necessita el sector. He après que aquests espais no serveixen tant per “vendre” com per construir relacions. Exactament el que intento fer cada dia.
Això connecta molt amb la meva manera d’entendre els projectes: créixer sense perdre l’essència. Evolucionar sense desconnectar del territori. Si una cosa defineix el Fòrum, són les persones. Xefs que comparteixen errors a més d’èxits. Productors que expliquen dificultats amb honestedat. Distribuïdors que busquen qualitat per sobre de volum. Converses improvisades que acaben en col·laboracions reals. Perquè la gastronomia no és només tècnica. És relació. És confiança. És projecte compartit. I potser això és el que més m’emociona: veure com Girona no només té una gran gastronomia, sinó una manera molt clara d’entendre-la.
I formar part d’aquesta conversa, des del meu lloc, és un privilegi.